Tankas.

Epileg, 1a part.

Embotornades
les parpelles coentes
s'entreobriren
penosament ferides
tintaren les pupil·les.

Epíleg, 3a part

Taüt impropi
per Carlota de Torres
caixa senzilla
corones esquifides
vetllaren les absoltes.

Malles complexes
relacions trencades
empolsinades
errades, soterrades
endins l'Ebre i el Segre

Epíleg 4a. part

I el vell Nelson
contemplà el nou poble
de Mequinensa
geometria blanca
inici de l'exili.

Els personatges
apretats caminaven
trist estol d'ombres
vers el feixuc exili
vell record, casa nova.

Haikú, Epíleg

D'aquella cara
les parpelles coentes
embotornades.

Records despertats per llegir Camí de Sirga.

Com més m'apropo al final de Camí de Sirga més records d'infantesa s'arrengleren fent una heterogènia currua. Vull dixar-ne constància perquè l'anecdotari que desfila per la novel·la, en forma de quotidianitat, és ric i variat i el que a mi se m'ha desplegat també.

Ignoro com estan arxivats en la meva memòria els esdeveniments però com si d'una baldufa es tractès a cada volta se'n desprenia un ara i un altre adès.

Jesús Moncada a qui m'imagino espigant d'ací i d'allà vivències ha estat molt hàbil en ordenar-les al llarg de la nolvel·la fent-nos entrar dins la vida de Mequinensa. He hagut de consultar el diccionari perquè hi havia paraules que no coneixia: el significat de marfanta, per exemple...

Recordar que no tothom era enterrat en la mateixa terra santa perquè hi havia el dret d'admissió...

El taut que viatjava en un llaut m'ha recordat els episodis en els que la directora d'escena era la descarnada i van brollar aquests dos records, la meva tia que va somiar que es moriria jove, abans dels trenta anys i es va confeccionar una mortalla de purísima. Va morir, segons em van contar, que ja era granadeta i les visites que de la ma de la tia vaig fer a casa d'una difunta anomenda la Bisba.

Els renecs que s'escampen al llarg del text també m'he n'han fet recordar... I un era poderós. Un home gran i gros... amb una veu de conjunt, mentre batien a l'era i les criatures feiem gatzara ens escridassava amb un renec: cagon les enagües de Sant Pere, de menuda per a mi Sant Pere era home i no mi encaixaven les enagües. El mateix home gran i gros... també ens explicava que per a curar-se els refredats mai anava a ca l'apotecari en tenia ben bé prou en dormir una nit posant el cap entremig de les generoses popes de la seva dona. El millor remei, ja, ja.

I la meva mare quan deixava anar algun estirabot tot seguit recitava el contrapés: pare perdoneu-me, senyor si peco!

Més records desvetllats. Les campanes i tots els tocs: a Ofici Major, la missa solemne, a somaten, deien els avis, a foc, a morts i el toc més entranyable i misteriós era la campana dels perduts. Indefectiblement era a les nou del vespre, negra nit i la campana petita que planyia nanc, nanc. Suposo que indicava alguna hora monacal del convent de monges, però jo sempre pensava en qui i on estaria perdut...

I un altre record, aquest tendre i misteriós, la boira. Ho embolcallava tot. De fet quan estic dins d'un avió i veig els núvols a sota em fa l'efecte semblant a la boira i es com entrar en una estança de coto fluix i el meu desitj és d'endinsar-mi i caminar o rodolar.

Gran mestre Jesús Moncada, director excels dels fils que fan bellugar tots els personatges que desfilen per Camí de Sirga. Us retro el meu homenatge de dona gran que de nena va viure esdeveniments molt semblants als que expliqueu en el vostre relat, llevat d'un petit detall, l'aigua on jo vaig nèixer era molt i molt escassa i no van destruir el poble.

Tanka capítol 6è, primera part.

L'apotecari
despatxava aspirines
aigua del carme
i altres artilugis
per als àngels impropis

Tanka capitol 5

Civil brigada
agossarat tricorni
caigué a la tina
salada d'arengades
sorna enjogassada

Tanka, capitol 5

Civil brigada
agossarat tricorni
caigué a la tina
salada d'arengades
sorna enjogassada

PROVES TRASLLAT D'IMATGES

La Balconada















La nit estalzinava











I no filtrava